T'estimo

És ell, el que dóna brillantor als meus ulls, el que em fa sentir realment viva, el que em somriu i em parla tímidament i amb els seus ulls rebel·la la seva veritable múrria intenció. No sé quin és aquest sentiment, mai abans havia estat conegut per mi, en sentia a parlar i no m'ho creia... De veritat hi ha un sentiment que et fa desitjar algú cada cop més, que anheles el seu cos, la seva veu, tot ell, de veritat no m'ho creia...
I ara ja sola a la meva habitació, sense por, però amb tristesa, amb la incertesa de quan seria el proper cop de tornar-lo a veure... Però bé tot és així la felicitat no és eterna, i ara que ho sóc val la pena menysprear-la amb maldecaps innecessaris? Perquè hi ha moments i persones, sentiment i paratges, il·lusions i somnis efímers, però què és de veritat tot això?
Són paraules, i adonat de que una paraula et pot fer molt feliç però també molt infeliç, adonat el significat de la paraula t'estimo...