Voldria dir...

Cada any, cada vegada que s’acostaven aquestes dates, deixàvem enrere nou mesos d’esforç i dedicació. Però sabíem que tornaríem a retrobar-nos després d’unes merescudes vacances. Tots sabem que aquesta vegada la cosa és diferent, aquesta vegada ja no tornarem a reunir-nos com cada any, cadascú seguirà el seu camí i aquesta etapa important de la nostra vida haurà finalitzat. Però no ens posem tristos, perquè són moltes les estones viscudes que ningú ens traurà. Segur que ara encara, recordem quan érem tan petitons i entràvem a l’escola per primer cop, les primeres impressions i que, d’alguna manera ens espantava el canvi. Vèiem els grans i mai se’ns va passar pel cap que en uns anys seríem com ells, però sí, hem crescut. I el que segur que mai podrem oblidar seran sens dubte els nostres companys. A poc a poc, gent amb la qual no congeniaves s’han anat convertint en persones molt importants que han deixat petjada en el nostre interior.

També recordarem les colònies, les bones estones, les excursions, no poden faltar els exàmens i les oracions per analitzar amb vuit cents verbs on no sabies quina funció feia cada paraula. És ara quan ens adonem que aquells amb els quals hem compartit tantes hores són avui els nostres veritables amics. Al llarg d’any hem anat construint experiències inoblidables, passant des de les primeres colònies a Can Moncau, fins a l’últim viatge a Londres. En el curs del camí s’han anat incorporant nous companys, nous amics, no importa si porten aquí tota la vida o tan sols dos anys, el que importa és que tots junts ens hem anat formant. Són moltes les persones que amb gran esforç i entusiasme han participat en aquesta important part de la nostra vida. Persones que sense elles no hagués estat possible. Als professors, passant per aquells que ens van ensenyar a llegir i escriure i ens deixaven anar als racons en acabar la feina, fins als que ens han ensenyat la importància d’una llengua.

Però gràcies sobretot a vosaltres, als protagonistes d’aquest gran dia, als meus companys, perquè sense adonar-nos, un somriure, una mirada, qualsevol gest, ha fet que ens sentíssim a gust i junts els uns amb els altres. Gràcies perquè heu fet de l’estada al col·legi una etapa difícil d’oblidar. Sense la vostra presència aquests anys no haguessin estat possibles. Ara que alguns marxen de l’escola, vull dir-vos que aneu on aneu, estigueu on estigueu, seguiu sent els de sempre i mai deixeu de creure en els somnis, i sobretot lluiteu per fer-los possibles.